L’objectiu principal d’aquesta dotació és “transformar, revitalitzar i respondre als reptes específics dels pobles amb menys població i recursos”, els quals habitualment es veuen afectats per les limitacions pressupostàries, l’excessiva càrrega administrativa i la manca de personal tècnic.

El present congrés, titulat «L’ordenació política a Europa i els seus efectes en les realitats locals contemporànies», sorgeix de la constatació que el despoblament constitueix un fenomen cada vegada més estès en nombrosos territoris europeus, estretament vinculat als processos històrics de construcció política, a la industrialització i a la concentració del poder. Amb la voluntat de proporcionar un espai de reflexió i debat, la trobada proposa, des d’una perspectiva interdisciplinària que integra la geografia, la història, la ciència política i els estudis patrimonials, un enfocament i una anàlisi transversal i comparada de les dinàmiques d’abandonament territorial, així com de les seves conseqüències.

Aquest congrés consisteix en analitzar el despoblament, així com les seves implicacions patrimonials, socials i territorials a escala europea. Els objectius són aprofundir en les causes i les conseqüències del despoblament, i explorar les estratègies que poden contribuir a afrontar aquest repte i a preservar el patrimoni, així com la memòria dels territoris afectats, tal com exposa IRMU en la seva web.

Si voleu conèixer més sobre el congrés, podeu consultar a més informació.

Allò que es pretén treballar i conèixer és «com els serveis socials de l’àmbit rural gestionen la seva governança, quins criteris de decisió tenen i com es prenen aquestes decisions organitzatives tenint presents els entorns», tal com explica Blàvia en l’entrevista. A més a més, aquesta investigació pretén analitzar la manera com s’organitzen i es governen els serveis socials en indrets rurals davant diversos reptes com són: les limitacions estructurals, la dispersió territorial o l’envelliment, tenint com a objectiu el d’afermar la cohesió social i millorar la presa de decisions institucionals, tal com s’expressa a la descripció de l’entrevista.

Així doncs, aquest projecte permet pensar detingudament sobre les particularitats, els reptes i les necessitats dels indrets rurals, i en el rol dels seveis socials en aquestes circumstàncies.

A l’enllaç de més informació, podeu consultar el vídeo de l’entrevista realitzada a Carolina Blàvia Galindo.

El darrer 18 de juny de 2026, la Diputació de Lleida va aprovar la concessió d’un ajut a l’Associació Repoblem, d’uns 40.000€ per l’anualitat de 2026-2027. L’objectiu d’aquest és proporcionar «un servei d’acompanyament, orientació i connexió de persones interessades en establir-se als municipis rurals de la província de Lleida», tal com digué Jiménez, vicepresident de la Diputació de Lleida.

El treball posa de manifest els efectes del despoblament progressiu des del segle XIX i alerta de la dificultat de revertir aquesta tendència. En aquest context, la Llei 8/2025 de l’Estatut de municipis rurals reconeix el desequilibri territorial i les dificultats de gestió que afronten aquests ajuntaments.

L’estudi destaca que, tot i representar prop del 35% dels municipis catalans, els micropobles només concentren l’1% de la població, fet que evidencia la seva vulnerabilitat i la necessitat d’impulsar polítiques per garantir la cohesió territorial.

L’estudi es pot consultar i descarregar mitjançant l’enllaç de ‘Més informació’.

L’obra posa el focus en la paradoxa actual: mentre creix l’interès per viure en entorns rurals, la manca d’habitatge assequible continua sent un dels principals obstacles per fixar nova població al territori. La presentació està coordinada per Jordi Ganau, Montse Guerrero, Josep Ramon Mòdol i Joel Prieto.

L’estratègia defineix les principals línies d’acció per fer front als desequilibris demogràfics i inclou mesures que impliquen els diferents nivells de l’Administració, d’acord amb les seves competències. L’objectiu principal és assegurar el dret de les persones a decidir on volen viure, garantint la proximitat als serveis públics i la funcionalitat dels territoris.

El document es planteja com un text viu i en evolució constant. Per aquest motiu, s’ha obert una nova consulta pública que permetrà a la ciutadania fer-hi aportacions. A més, es preveu ampliar-lo amb anàlisis sectorials sobre àmbits com l’habitatge, el transport, el relleu generacional, la inclusió o la perspectiva de gènere, així com amb estudis territorials que ajudin a dissenyar estratègies locals integrades.

L’esdeveniment se celebra al La Benéfica Cultural Centre i està cofinançat pel programa Erasmus+ de la UE i la European Youth Foundation del Consell d’Europa. La conferència proporcionarà una plataforma de diàleg i col·laboració per compartir experiències, construir xarxes i fomentar accions concretes que empoderin la joventut rural a Europa. També serà una oportunitat per influir en la presa de decisions i promoure un desenvolupament territorial més just i sostenible des de la mirada dels joves.

Si t’interessa participar o seguir les conclusions de la trobada, la conferència obre espais de debat i acció per fer sentir la veu dels joves en el futur de les zones rurals europees.